Com és

ANDALUSIA és una comunitat autònoma espanyola que està formada per les següents ciutats: Almeria, Granada, Jaén, Màlaga, Córdoba, Sevilla, Càdiz i Huelva. En el nostre treball hem volgut centrar-nos en les tres ciutats espanyoles que formen la cua del mediterrani: Almeria, Granada i Màlaga.

Hem triat aquestes províncies perquè són les que ens arrelen a les cinc membres del grup i volem saber-ne més.


Perquè els nostres lectors puguin seguir el fil del bloc, començarem describin aquests territoris, els situarem geogràficament, coneixerem els nombres d'habitants que tenen actualment, les seves dimensions i altres coses interesants a saber de cadascun.

• Per facilitar la seva situació geogràfica aquí teniu aquesta imatge

Mapa Andalusia

ALMERIA és una ciutat que està situada al sud-est de la península. Té uns 168.025 habitants, és un municipi de 295,1 km2, creixent en els àmbits econòmics, cultural i esportius, té un port i un aeroport internacional, el que fa que sigui un gran eix de comunicació.

Llocs a visitar: La Catedral, el cap de Gata, els Jardins del Malecón, el barri del Muelle de S. Pedro, la plaça de la Puerta de Purchena, la plaça Vieja o la de la Virgen del Mar,...

GRANADA està situada als peus de Serra Nevada, en el sistema Bètic, el més alt de la península Ibèrica. Actualment té 796.857 habitants i disposa de 13.000 km2. Destaca perquè és una ciutat monumental i per la seva varietat d'estils que podem trobar en els diferents racons de la ciutat.

Llocs a visitar: La Alhambra i el Genalife, la Catedral i la Capella Reial, el Monestir de la Cartuja, el Bañuelo, Carrera del Darro y Plaza Nueva, Albaycín y Sacromonte,... 

També podem visitar Serra Nevada, integrat pel parc nacional i natural del mateix nom, impressiona per ser un extens massís muntanyenc, amb un relleu compacte i per tenir el cim més alt de la Península Ibérica, el Mulhacén amb 3.482 metres.

   

MÀLAGA es troba situada en un privilegiat enclavament natural. El seu terme municipal té una superfície de 398,25 quilòmetres quadrats i la seva població de fet a l'àrea metropolitana aconsegueix el milió d'habitants. 

Els factors ambientals i geogràfics que han incidit d'una manera més notòria en el desenvolupament i evolució de la ciutat han estat la influència marina, la ubicació del municipi sobre dues valls fluvials (Guadalhorce i Guadalmedina), el seu relleu i el seu règim climàtic.

Llocs a visitar: El teatre Romà, la Catedral, el Museu Picasso, l'Alcassaba, el Palau Episcopal de Màlaga, Castell de Gibralfaro, el Jardí Botànic-Històric La Concepción, Puerto Banús i platges tan magnífiques com La Malagueta.

   

• Ara ja coneixem una mica més d'aquestes tres províncies. A continuació citarem quins elements les uneix  i quines semblances i diferències tenen entre elles.

Totes tres províncies pertanyen a una zona amb un clima mediterrani degut a l'element natural que les envolta, el Mar Mediterrani. Aquest clima es caracteritza per tenir temperatures suaus a l'hivern 10-11ºC i els estius són calorosos fins a 21ºC. Però aquestes províncies si ens fixem en les seves coordenades geogràfiques en el mapa del món, (unes línies imaginàries que es tracen sobre el pla de la terra, un sistema que van crear els homes per poder localitzar qualsevol punt de la terra)  tenen una latitud de 37.6º i una longitud de -4.5º. Això significa que estan més properes a l'equador, línia central que separa el nord del sud, per això encara que tinguin un clima mediterrani, els estius són més càlids que la resta de la península Espanyola. Arriben als 40ºC a l'estiu.

TIPUS DE CLIMA ANDALUSIA

Les precipitacions d'aquests territoris són estacionals, sol ploure més a la primavera i a la tardor. 

Degut al clima, els estius solen ser molt i molt secs. En aquests tipus de paisatge trobem boscos de fulla perenne, bosc mediterrani, pins, alzines, roures, arbustos,...

Cal dir que a Granada trobem Serra Nevada, el cim més alt de la península Ibèrica, el qual està en una altitud superior a les altres dues províncies i on els hiverns solen ser bastant més freds. A la part de l'alta muntanya, com en el Veleta o en el Tajo de los Machos, al refugi de roquedos i entre les esquerdes naturals de la roca, es pot gaudir de la identificació d'espècies exclusives com la violeta de Serra Nevada o l'estel de les neus. A aquesta altitud també es localitzen belles valls d'origen glacial com el de Siete Lagunas. Aquesta varietat vegetal i climàtica determina una gran riquesa d'animals.

Les tres ciutats comparteixen la gastronomia andalusa, molt variada, amb influències d'altres cultures com la romana i àrab. L'art de la cuina andalusa resideix en la preparació i en les combinacions d'ingredients i espècies; encara que independentment del que es prepari, l'oli d'oliva és la base en els millors plats de la cuina andalusa.

A Andalusia existeixen diferents estils de cuina, la del mar i la cuina serrana o de l'interior. Els “potajes” de llegums i verdures i els guisats de caça, al costat de les formes de preparar el peix configuren l'essència d'aquesta cuina. El plat andalús més universal pel seu valor alimentós i la seva fàcil preparació és el gaspatxo, sopa freda a força de tomàquet, cogombre, pebrot, all, oli i vinagre, encara que existeixen moltes altres variacions que ometen o afegeixen ingredients com són el “salmorejo”, la “porra” i el “ajoblanco”.

El mar ofereix excel·lents productes com: la tonyina vermella, llenguados, llobarros, pagres, lluços, rogers, sardines, aladrocs, llagostins, gambes, tellerines, petxines fines, boques de la Illa, cargols de punxes, “ortiguillas” (gairebé desconegudes en la resta del món), escamarlans,...

Els productes de l'horta i les fruites són excel·lents: kakis, nespres, magranes, figues clàssiques i “chumbos”, xirimoies, alvocats, mànecs, “guayabas”, “papayas” i molts altres fruits subtropicals de les costes granadina i malaguenya.